En l’estratègia de desenvolupament de les pròpies ciutats i territoris, el comerç sovint es troba en l’epicentre, per aquesta relació tan directa que el comerç té amb les persones, persones des de totes les perspectives: com a visitant, turista però també com a ciutadà, com a veí, i com a treballador.
La situació de la pandèmia un cop més ens ha posat el comerç en el centre d’aquesta relació, per l’impacte que ha tingut en una nova manera de relacionar-se amb les persones: ens ha recordat la importància de l’aprovisionament de producte bàsics, la tasca “imprescindible” de tots els professionals que hi treballen, i fins i tot que encara que ens hem acostumat a comprar per internet, ara més que mai trobem a faltar el contacte humà d’aquell que et dona un bon consell, o que et prepara el producte com tu vols, en definitiva, l’experiència que dona vida a l’entorn urbà.
Aquests canvis que s’han anat succeint ens obligaran sí o sí a revisar la manera de fer les coses, i segurament plantejar-ne de noves. Per tant, ara és el moment per analitzar, observar i veure aquells canvis que semblen no tenir data de caducitat.
N’apuntem alguns:
- la compra on-line i el servei a domicili, en tots dos casos ja ens hi hem acostumat i fins i tot hem introduït compradors que no ho havien fet mai.
- el valor de la “proximitat” com a servei, especialment d’aquells professionals que han estat al nostre costat, fent-nos la vida fàcil. El comerç sempre implica un professional al capdavant i aquí hem trobat el compromís de les empreses i els professionals del sector.
- l’impacte que la nostra compra també té en la sostenibilitat econòmica de les empreses que treballen i viuen en el nostre territori proper. El vincle emocional en aquest sentit s’ha accentuat.
- i per últim i no menys important, com ha canviat o pot canviar l’experiència de compra pel client en aquest context actual. Aquest possiblement sigui l’aspecte ara per ara més crític.
De fet, la situació no facilita l’experiència ni la compra per impuls:
- fer cua i esperar.
- la necessitat de planificar les compres (portar la llista feta i pensar en estar el menys temps possible dins els establiments).
- i l’actitud psicològica de protegir-nos: no a les temptacions, ni a provar producte.
En definitiva no deixar-se seduir, bloquejar el fet de gaudir de l’experiència. Fins abans de la situació generada amb la covid, l’experiència era el que ens estaven oferint com a oportunitat de gaudir i descobrir el producte i l’establiment, i per tant la proposta era fer-nos passar més temps per poder-nos convèncer de comprar-hi més; i ara, això com ho reemplacem?
De fet, estem més temps tancats a casa i sortim menys i aquí també ens adonem de la importància que el propi espai urbà, com a entorn per passejar, gaudir i descobrir, té en l’experiència comercial.
Sempre hem tingut en compte l’impacte que té l’espai urbà en l’experiència de compra. El pas previ a entrar en una botiga, bé condicionat per la pròpia configuració i embelliment de l’espai urbà. Per exemple, la relació que en l’índex de conversió té un flux elevat de compradors passejant i gaudint d’un entorn atractiu i accessible. En el nou context, tot això ens ha canviat de sobte:
- que passa amb l’aparador?
- quins son els registres que tindrà l’espai urbà?
- com ens mourem dins l’espai de la botiga?
- i lo més important en l’experiència, com interactuarem amb el client?
Amb el poc temps que portem de confinament, ja hi ha algú que està posant tota la seva creativitat a donar solucions a aquesta situació, convertint-ho amb una oportunitat de negoci.
Les dades de la situació d’emergència actual van actualitzant-se dia a dia i els informes de consultories van fent prospectiva i fent càlculs de quina serà la corba de recuperació.
L’impacte més gran està sent per a totes aquelles activitats que no són productes imprescindibles i que han estat tancades, amb el conseqüent perill de viabilitat:
- no ingressos, ni en molts casos oportunitats de fer-los, per exemple disposar d’un canal de venda online o d’una mínima infraestructura per facilitar l’accés al producte.
- l’impacte que tenen determinats costos, com ara els lloguers, poden tenir sobre la facturació, i aquí és on hem de diferenciar entre els establiments establerts en carrers de barri i entorns de proximitat, -que a l’estar orientats a clients residents, han estat els primers que han pogut començar a caminar-, dels establiments establerts en zones de Shopping:
Si estàs en centre comercial, per regla habitual es paga una renda variable segons vendes amb una part fixa (a cops més fàcil de trobar solucions perquè ja tenen entorns de negociació establerts). Però si estàs en trama urbana, els establiments establerts en zones prime i turístiques sovint:
- paguen rendes molt elevades (fixa / mensual amb revisió de l’IPC),
- en aquest tipus d’establiments la localització en zones de màxima afluència del client, els garanteix el conegut índex de conversió, i que ara desapareix.
- i després tenim les conegudes com a botigues insígnia- flagship que assignen aquest cost a màrqueting com a despesa orientada a posicionar la marca, per tant, són botigues amb l’objectiu de generar experiència de marca, però la pregunta ara és, quina ?
- Despeses no previstes, com ara el fet que l’increment de la compra on-line ens demanda en molts casos, més espai físic d’aprovisionament, i disposar de la capacitat de donar resposta a la logística de distribució en la darrera milla.
- I sectors i entorns que estan més afectats que altres:
La pròpia configuració de molts entorns urbans, que en alguns casos ja venien de viure l’impacte d’espais comercials buits en zones més perifèriques comercialment, però que sovint s’havien recuperat i transformat com a centres de serveis, amb petites activitats de conveniència on al capdavant hi trobàvem empresaris autònoms amb negocis de poc volum. Són aquests els que haurem de veure com hauran resistit, doncs de fet tenen menys musculatura financera i més dificultat per sortir-se’n.
O sectors amb focalització al turista (100%) o sectors temporalment “prescindibles” com ara la moda, ja que de fet ens hem paralitzat a comprar unes coses i ens hem avocat a comprar-ne d’altres.
D’altra hem vist tots aquells sectors que han estat oberts, sobretot per cobrir les necessitats de productes imprescindibles. Hem de dir, que en molts casos des de les pròpies associacions i Administracions s’han hagut d’articular mecanismes per fer-los més eficients.
Més enllà de la gran distribució (més organitzada), la manca d’infraestructura de venda online, o de distribució a domicili ha fet necessari que s’hagin hagut d’articular mesures que finalment han resultat exitoses i que es quedaran entre nosaltres.
Al final mots interrogants i incerteses, que haurem de veure com quedaran a la tornada: l’impacte en l’atur, la viabilitat de les empreses i fins i tot la pròpia configuració de molts entorns urbans.